LA CAMPANA VICENTA.-

BATEIG I COL.LOCACIÓ.-

Al desembre de l'any 2007 es va fer el bateig de la campana Vicenta. Recordo que per la tarda es va tirar una pel.licula per tota la quitxalla a la Sala Recreativa. Desprès la gent van acudir a la plaça l'Església i tots els nens i nenes es van posar just  davant de la casa on els membres del Consell Parroquial van tirar llaminadures,caramels,confits, pilotes i algunes joguines.

moment de la inaguració.

col.locació de la campana.

Al 22 de gener, per Sant Vicens i coincidint amb la Festa Major d'hivern es va fer l'acte d'inaguració i posteriorment la col.locació de la campana. Els padrins van ser el Dr.Xavier Iglesias   i la Senyora Pepita Coll, germana del antic Mossèn Josep Mª Coll. Van presidir aquest acte Mossèn Jesús, actual rector del poble, i els que aleshores eren, el Batlle, Llorenç Reig, el President de la Diputació,Jaume Gilabert i la Diputada al Parlament, Carme Vidal. Va ser una festa molt concorreguda pel veïnat  del poble.

CORAL PARROQUIAL.-

LA NOSTRA CORAL

La coral parroquial de Torregrossa fa trenta anys que hi és. Les que formem part d'aquesta coral som tot dones,sols hi ha un noi que és el nostre tenor, es diu Asteri Ruiz. La que dirigeix la coral és una noia que és diu Pilar Pelegrí, ella des del 1983 que hi és. La Pilar  és la directora, toca el piano i te una veu d'angel. 

Els diumenge la missa major es cantada. També es canta pels enterraments, bodes, comunions i pels batejos, sempre que les famílies ens ho demanin.

També cantem als jubilats el concert de Nadal, a la iglésia per la lluita pel càncer i  a la plaça onze de setembre per la diada de Catalunya.El primer dia de la festa major d'hivern que és per Sant Viçens cantem amb llatí.

El que pretenem i crec que ho aconseguim és que la gent gaudeixi amb els nostres cants i a la vegada acompanyar-los en moments de dolor i en moments d'alegria.

Coral Parroquial de Torregrossa.

JUGAR A OSSETS

Els ossets era un joc més de nenes, es pulien normalment amb saliva, i es rascaven a la pedra, després es pintaven de tinta vermella



                     ossets


Aquests ossets unient la cama amb el peu dels xais

                                                            xai
Tenien 4 posicions, la panxa "el costat més gordo" la panxa buida, i els laterals el més fi era el rei i el més rugós, el botxí   


                    diferents jocs

                                                     

PRIMAVERA CULTURAL 2012

CONCERT DE MÚSICA I CANT.-

Ja fa molts anys que aqui a  Torregrossa  és fa un concert de música i poesia que organitza l'associació de la lluita contra el cancer. Aquest concert esta inclòs dins  el programa d'activitats que és fa durant la primavera;  participen  sempre la Coral Galing-Golang, la Coral Parroquial, el tenor Asteri Ruiz, dirigits per la nostra directora Pilar Pelegrí.

Llur concert es fa per  recaptar  diners en benefici de l'associació.

Consta de dues parts, aquest any la primera part ha estat de música i cant i la segona part va ser una projecció fotogràfica de "TORREGROSSA,AHIR I AVUI", a carrec de Jaume Brufau.

Coral Parroquial de Torregrossa.

Va ser molt interessant, vam poder veure els carrers del poble tal com eren abans i comparar-los  tal com són ara. És d'admirar que gent  com el Jaume es dediquin a recopilar totes aquestes fotos antigues i poder mostrar-les al poble en una obra tan bona com és la recaptació de diners per investigar contra el càncer.

rentadors publics

Afortunadament una de les costums perdudes era tenir que rentar la roba, (era una nececitat) i no era facil per la manca de l'aigua  a les cases,com la llum ,clavegeres etc.era molt dur per a les dones tenir que desplazar-se a fora de casa per rentar la roba principalment durant l'hibern ja que l'agua estaba moltes vegades gelada i amb una capa de gel  

un rentado comú que hi habia a cada poble

dones rentan (afortunadament estaba cobert)








El positiu de anar a rentar era la xarfarderia ja que sortia tots els ats i uts de totes les cases de poble

TRADICIÓ PERDUDA

VERSETS

Quan es feien esquellots, la gent que anava a la cercavila pels carrers del poble, de tant en tant feien una parada i es mantenien en silenci, aleshores es quan es recitaven llurs versets:                                                         

                                                                 

"Si no ens voleu convidar                       

nuvis de la tercera edat

fins que no us  neixi                 

el primer fill, 

no pararem de picar."

"Vidu! treu el porró!

Si no, pujarem al balcó!"

"Nosaltres volem

sucar-hi la galeta,

perquè a la nit,
hi sucarà la pepeta!"

"Amb aixades ferros i pots,

que és música celestial,

t'acompanyarem... i a poc a poc!

Perquè a la núvia no li facis mal!"

"Nosaltres volem vi i galetes i tu,

llit i galotes"

               

TRADICIÓ PERDUDA.-

ESQUELLOTS.-

Al nostre poble era costum que quan es casava un vidu o una vidua, encara que fos solter o soltera fer-li esquellots.

Els esquellots eren com un càstig per a les persones vidues que es casaven novament. Encara que legalment ho podien fer, el poble a causa de - les creences o tradicions - els feia una mena de burla, no era ben vist que els vidus i vídues es tornessin a casar.
En el casament, es reunien els companys amb tota mena d'estris com: aixades sense mànec i un martell, corns, xiulets, collars de picarols i campanetes de cavalleries i esquelles.

collaret de picarols i campanetes.

Un cop ben armats i quan es feia fosc començaven per una punta del poble a fer-los sonar i repicar. Es passajaven per tots els carrers , mentre s'afegia gent a la cercavila, quan s'assabentaven qui eren els nuvis. Després d'haver donat unes quantes voltes, s'anava a cals nuvis acabats de casar.Es feia un petit tracte, si les dues parts es posaven d'acord amb la quantitat de vi i galetes s'acabava la festa mentre es menjaven el petit tast però,si no es posaven d'acord l'endemà s'hi tornava, i així  fins que el convit era del gust dels que picaven els esquellots. 

CUINA TRADICIONAL.-

    

PANADONS.--  
Els panadons és tradició de fer-los per SETMANA SANTA. Són típics     de les comarques lleidatanes i una d'elles és la nostra, "el Pla d'Urgell".

Es fan amb una massa de pa ben fineta que embolcalla els espinacs, panses i pinyons.

panadons d'espinacs

Nosaltres sempre els hem fet a casa.De petita, recordo que el meu pare portava els espinacs de l'hort i junt amb la meva mare els netejaven.Després la mare els coia amb força oli, all i julivert.Més tard feia la massa i la deixava reposar una estona.Al cap d'una hora les empanava i les començava a fer, i jo ajudava amb el que podia. Actualment encara els hi fem, però ara soc jo la que els faig i la meva mare m'ajuda.

CUINA TRADICIONAL.

CARAGOLS A LA LLAUNA.- 
Tradicionalment, els cargols eren l'excusa perfecta per al retrovament de familiars i vells amics.
Quan algú es deixava de veure durant un temps, la retrobada a les nostres contrades és feia amb una gran cargolada.

Recordo de petita que quan venien els familiars de Barcelona sempre feiem cargols a la llauna, acompanyats d'alio i vinagreta amb trossets de tomata. Estaven bonissims!!!

CUINA DOLÇA -2 -

ORELLETES.-
Les orelletes són coques fregides amb forma d'orelles fetes amb una massa de farina a la qual s'afegeix ous, sucre i  un polçet de sal. Després es fa un caldo de coriandre, matafaluga, canyella i la pell d'una llimona i d'una taronja. Són tipiques de les comarques de les Garrigues i del Pla d'Urgell.

Aquí a Torregrossa es costum de fer-les per la Festa Major. Encara ja gent que les fa a casa. A mi personalment m'agrada molt de fer-n'hi. Tothom les trova bonissimes, són per llepar-se els dits !!!

CUINA DOLÇA - 1 -

PANELLETS DE TOTS SANTS. 
Els panellets es mengen amb les castanyes torrades i els moniatos la nit del 31 d'octubre. La base és amb sucre, ametlla crua, una mica 

de ratlladura de pell de llimona i una mica de patata o moniato bullit. 

En aquesta massa es fan diferentes formes i és cobreixen amb pinyons, ametlles torrades, coco, xocolata i cireres confitades etc. Es couen al forn, i ja són llestes per assaborir-los acompanyat amb un bon vi dolç.

LA LLOCA



cobant els ous



ja han sortit els pollets


Qui va ser primer l'ou o la gallina? La costum de moltes cases, era de criar pollastres, primer la lloca cobava els ous, sortien els pollets, i al cap de mig any tenien uns pollastres o capons preciosos.


aquest pollet espera algun dels seus germans





FESTA DEL POU BO

Desde fa uns anys es va crear una associació anomenada (Amics del Pou Bo) i cada any es fa una festa molt bonica tal com es mostra en aquest video.

Fer Sabó

PLANTADA DE MAIG

portan el xop

La plantada de xops era quant arribava el mes de maig, i a les noies mes boniques els hi plantaba els seus enamorats.
També hi habia algún eramorat,que al sentir-se ofes i despreciat li embrutava la façana
autor. Roser Pelegrí



plantan el xop





                         

PIAR EL RAIM

La majoria dels pagessos tenien una petita vinya per fer-se el vi de tot lany.
                                                                                      
                                                                  
     




Quan el tenien a les tines, el piaven com
si ballesin el " ZAPATEADO "






            



              

Després el prensaven, i sortia el most, el posaven dins a una bona bota perque fermentés i poder tenir un bon vi

                                                                                                  pian               

LES NOSTRES ARRELS 3

darrera del castell

En época islámica va ser una població i fortalesa als limits del regne sarraí de Lleida ( és esmentada en el Termini Antiguí 1172 ) bastió entre els regnes de Lleida i Siurana.

entrada al castell



El lloc va pertànyer als Cervera, als Montsuar, als Argençola i als Rocabertí, marquesos d'Argençola. Els habitants s'anomenen Torregrossins.

FEINES DEL CAMP

Empacant aufals

Antiguament els pagesos durant l'hivern guardarven els productes del camp  ( i una manera de guardar el aufals era posar-lo amb paques, en aquesta màquina )

        

Segant a mà

El trevall dels pagesos era molt pesat i dur el estiu molta calor i al hivern molt de fret.


Quan bateien a l'era, tenia que  fer marinada per poder separar la palla del blat. 

baten a l'era                                                            

FER SABÓ

Feines que antigament eren necesaries a una casa ja que no existien els detegents actuals.

  El sabó acabat i fet a talls

PRIMERA FESTA DE LA VELLESA

L'any 1952 es va organitgar la primera FESTA de la VELLESA a Torregrossa els protagonistes eren els majors de 80 anys que normalment els van acompanyar un dels seus nets o netes

EL PORTELL





                                 

Els carrers i  balcons es van engalanar amb verd i es feien uns arcs per honrar als padrins.

El grup danzaire ballant una danza catalana amb honor als padrins
          

                                                                        GRUP DANZAIRE DE TORREGROSSA

LES NOSTRES ARRELS- 1 -

pou bo

L'origen de la població sembla que es de l'epoca romana ja que les restes del Pou Bo son del temps del Baix Imperi. Estàcovert de llambordes de pedra de la Floresta i amb uns arcs de punt rodó al fons, de pedra molt ben escairada, que cal situar als segles IV-VI dC.

El nucli antic o vila closa, a redos de l'Església i les restes del castell, dibuixa un conjunt irregulars de carrers estrets i sinuosos, amb espais oberts al voltant de l'Església.

JOCS INFANTILS

 En la nostre infantesa els jocs eren molt senzills patacons, boles, ossets, les noies saltant a corda i a cavall fort els fadrinets.

SITUACIÓ DE TORREGROSSA

La comarca del Pla d'Urgell té una població total de 34.171 habitants, repartida entre els 16 municipis de la comarca.La seva capital es Mollerussa i els municipis que formen la comarca són:Barbens, Bell-lloc d'Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, Palau d'Anglesola,Poal,Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vilasana.Torregrossa està situada al mig del sector de Llevant al sud del canal auxiliar d'Urgell.

TORREGROSSA

El nostre poble!

És un goig poder-ho dir

i ben joiosos n'estem                                                    

doncs és un dels més bonics

de les terres de Ponent.