TRADICIÓ PERDUDA.-

ESQUELLOTS.-

Al nostre poble era costum que quan es casava un vidu o una vidua, encara que fos solter o soltera fer-li esquellots.

Els esquellots eren com un càstig per a les persones vidues que es casaven novament. Encara que legalment ho podien fer, el poble a causa de - les creences o tradicions - els feia una mena de burla, no era ben vist que els vidus i vídues es tornessin a casar.
En el casament, es reunien els companys amb tota mena d'estris com: aixades sense mànec i un martell, corns, xiulets, collars de picarols i campanetes de cavalleries i esquelles.

collaret de picarols i campanetes.

Un cop ben armats i quan es feia fosc començaven per una punta del poble a fer-los sonar i repicar. Es passajaven per tots els carrers , mentre s'afegia gent a la cercavila, quan s'assabentaven qui eren els nuvis. Després d'haver donat unes quantes voltes, s'anava a cals nuvis acabats de casar.Es feia un petit tracte, si les dues parts es posaven d'acord amb la quantitat de vi i galetes s'acabava la festa mentre es menjaven el petit tast però,si no es posaven d'acord l'endemà s'hi tornava, i així  fins que el convit era del gust dels que picaven els esquellots.